domingo, 22 de abril de 2012

EL JOC DEL MONOPOLI A ES TRENC


Coneixeu el joc “Monopoli”? Doncs a això pareix que s’hi ha dedicat a jugar el PP, actual Govern de les Illes Balears per majoria absoluta (moltes gracies), amb l’illa de Mallorca. I ara toca posar hotels, no senyor Bauzà? I, a més, ven en mig d’una zona classificada al Pla Territorial com ANEI, de tal nom i importància com la platja d’Es Trenc. Aquesta, senyors i senyores, és la darrera “genial” idea aprovada per l’actual Govern balear el passat dia 12 d’abril.


Els 19 consellers del PP han aconseguit aprovar per majoria absoluta la correcció del pla territorial de Mallorca que amplia de 2 a 21 les hectàrees urbanitzables a la zona de Son Durí, a Sa Ràpita, mentre que els 11 consellers de l'oposició (PSIB-PSOE i PSM-IV-Exm) han votat en contra després d'un agitat debat per legalitzar la construcció d'un macro-hotel de 1200 places amb un camp de golf de 9 forats dins una zona ANEI! 


Tot això ha començat per culpa d’una tonteria, una errada al Pla Territorial al que on hauria d’indicar com a 2 les hectàrees urbanitzables al municipi de Campos al territori ANEI, en ves d’això posava 21. Aquesta a estat la “excusa perfecta” en que s’ha fonamentat el PP per construir un macrohotel que, mira quina coincidència!, ocupa exactament 21 Ha. Això, perdona que digui, però es més que sospitós. Ja estam ven escarmentats pel Palma Arena, n’Urdangarin i tota aquesta tropa.

Primer de tot,  no es pot passar així com així el sòl urbanitzable de Campos de 2 a 21 hectàrees per la via d 'esmenar un error material, això exigeix ​​una modificació legislativa! A més, cal destacar que cap altre partit polític ha recolzat la iniciativa i encara així, no han pogut fer-hi res. El PP “totipotent”, degut a la majoria absoluta, fa el que li dona la gana. Tal i com critica  Joan Font (portaveu del PSM), el PP usa una política de que les lleis s’han d’ajuntar als seus projectes, cosa d’alló menys insostenible.


I segon, seguidament de l’errada, es tornava a mencionar el número d’hectàrees mencionades anteriorment, i es referia com a 2 i no a 21. Textualment, la memòria del PTM diu: "S’ha limitat l’assignació al municipi de Campos d´una determinada extensió de creixement (2 Ha.) per a operacions de reserva i dotacionals". I la xifra de 2 Ha. es reprodueix després literalment tant a l´acta de l´acord del CIM com al BOCAIB.


A nivell ambiental vull destacar fites de treballs científics sobre els sistemes dunars:


Els impactes més comuns als sistemes dunars costaners són els següents: Activitats recreatives (com la circulació de cotxes i persones, construcció d'infraestructures de transport i urbanització (Ranwell 1972, Ranwell i Boar 1986, Carter 1988).


 La urbanització destrueix el sistema dunar on s'assenta i augmentant la pressiód'ús de zones adjacents. Aquest és un fet particularment important en les costes espanyoles, com la Mediterrània, en què el turisme de "sol i platja" iniciat als anys 60 ha conduït a l'alteració o destrucció d'una bona part dels sistemes dunars (Sanjaume i Pardo 1991, García Mota et al. 1998).


Cal avaluar la sensibilitat i vulnerabilitat de les zones costaneres deguda a factors naturals o antròpics i calcular la capacitat d'un ecosistema per retornar a l'estat original després d'una pertorbació, és un antònim d’elasticitat (Orinans 1975) o resiliència (Pimm 1991).

“Volem suposar”, que la intenció d’aprovació del projecte consisteix en afavorir tant el turisme de Campos augmentant-lo de qualitat, com per crear nous llocs de feina del sector terciari. En resposta a això la presidenta del GOB, Margalida Ramis, recorda que no cal crear noves construccions per augmentar el turisme, sinó restaurar i reconstruir zones antigues de turisme, com l’Arenal de Llucmajor.

Calen fer mesures per millorar l’economia en aquests temps de crisis, però no per això hem de sacrificar ecosistemes i biodiversitat, doncs solucionem un problema per crear-ne un de molt més gros i difícil d’arreglar. Cal deixar tot el que coneixem i estimem igual o millor per a les següents generacions per que ho disfrutin tant com nosaltres.





 Per a més informació:




lunes, 2 de abril de 2012

ALTERNATIVA: ENERGIES RENOVABLES A LES EXPLOTACIONS RAMADERES A BALEARS


El passat dia 26 de març de 2012, sortí la noticia a la premsa sobre la proposta establerta pel Govern Balear de que les explotacions ramaderes tinguessin la activitat complementaria de produir energies renovables. Encara s’està estudiant aquesta possibilitat però, pel general, ha estat molt ben acceptada per parts dels politics. Ara cal demanar-nos: que en pensarà la població, els organismes de caire mediambiental i els encarregats de les explotacions?

Aquesta proposta ve impulsada per un propòsit de caràcter energètic, que es que per l’any 2020 hi ha d’haver almenys un 20% d’energia neta (es a dir, renovable) que sigui consumida per la població. Ja fa molts d’anys que a nivell Europeu i a la ONU (Protocol de Kioto de 1997), es treuen noves normes i propostes per als països per minimitzar aquest abocament massiu de gasos contaminants a l’atmosfera produïts, sobre tot, pels combustibles fòssils, i així alentir el problemes ambientals que, lamentablement, tant estam familiaritzats els de la raça humana.

Perquè a les explotacions ramaderes?

La idea es que estables, vaqueries o naus agràries puguin tenir a les seves teulades, sobre tot plaques solars fotovoltaiques degut al gran nombre d’hores de sol diàries a les Illes, i també mini-molins eòlics, per afavorir l’autoconsum i eliminar la dependència davant les empreses elèctriques, i possibilitant el subministrament a la ret l’electricitat sobrant.

A nivell econòmic, surt rentable?

Segons en indica la Llei 11/2006 al seu Annex I les instal·lacions fotovoltaiques de 100 kW o superiors, incloses les esteses de connexió amb la xarxa, hauran de passar una Avaluació d’Impacte Ambiental i a Balears pel general són superiors a aquestes dades. Això vol dir que quan es vulguin instal·lar plaques fotovoltaiques, a més dels costs de compra i d’instal·lació (que no es poc), hi haurem d’afegir el cost de realitzar una avaluació d’impactes ambientals. Això pot ser el major inconvenient i no les ganes per part del pagés de posar-ho o no, degut a que a n’ aquest sector, sobre tot a va les Illes, les explotacions són més bé petites o les terres són d’un altre propietari al les usa, hi ha pocs doblers per realitzar inversions. No dic que no pugui sortir rentable a llarg plaç, però sense ajudes i com van les coses amb la crisis actual es tendeix a deixar de costat el punt de vista ambiental i sostenible.

En principi, a nivell estètic i ambiental no hi hauria de suposar gaire problemes, ja que es trobaria a les teulades i afectaria poc als ecosistemes. Consider que a Balears hauríem d’aprofitar molt més l’energia solar, ja que es una energia gratis i neta de la que podem gaudir ( per exemple a Euskadi hi ha moltíssims molins eòlics). És convenient cercar noves alternatives d’on col·locar més plaques i investigar amb l’empaquetatge d’aquesta energia.

Alternativa Interesant a Plaques Fotovoltaiques, per un Nin de 13 Anys



Per a més informació consulti les següents pàgines web