Después de haber escuchado con más o menos ganas las
clases de ecología, cabe pararse a pensar en si en verdad lo que he estado
escuchando y estudiando me va a servir para algo, es decir si considero útil o
no lo aprendido. A nivel personal aún está por ver, ya que a lo mejor no se me
vuelven a cruzar por delante profesionalmente según que conceptos. Pero, tiene
sentido la importancia que se le da a las Evaluaciones de Impacto Ambiental?
Para entender la importancia de los Estudios de Impacto
Ambiental en los proyectos, debemos entender que la interacción entre el ser
humano con el ambiente y los recursos naturales, que proceden de estos, es
inevitable. Por mucho que a gente no le guste formamos parte de este todo
llamado Tierra. Esta interacción se representa por sistemas muy complejos y sus
resultados pueden ser efectos positivos y negativos, estos últimos causan
preocupación creciente ya que se relaciona con la pérdida en general y que está
muy relacionado con la economía global y sus proyecciones al futuro tanto de
riesgo como de incertidumbre.
Incertidumbre… por ahí van los tiros. Esta más que demostrado que, como dijo
Albert Einstein, la estupidez humana es infinita. Tal vez sea esta la razón por
la que somos propensos a autodestruirnos. Somos la especie animal entrópica
hasta la medula y somos capaces de modificar el entorno para sobrevivir (mejor
que adaptarnos nosotros a él. ¿ No?). Tal vez esta sea la razón por la que
proponemos normas y pautas a seguir, para evitar el caos. Por eso es más que
necesario el control de nuestros actos sobre el medio ambiente, sobre todo si
nos interesa seguir viviendo en la Tierra durante muchos años.
El problema es que
mucha gente no conoce ni de oídas términos como sostenible y que estamos
ligados al medio ambiente muy fuertemente, por lo que hay que gestionar los
proyectos desde tres puntos de vista: sociológico, económico y ambiental. La
falta de información general hace que la gente no lo comprenda y se hagan
barbaridades ambientales como han salido recientemente en los diarios con la
excusa de sacar dinero, favorecer el empleo y por consiguiente salir de la
crisis. Yo mismo soy un ejemplo de la poca información, hasta este año desconocía
la existencias de los EsIA y su importante control que tiene sobre algunas
acciones descabelladas que pretenden realizar los promotores.
Coneixeu
el joc “Monopoli”? Doncs a això pareix que s’hi ha dedicat a jugar el PP,
actual Govern de les Illes Balears per majoria absoluta (moltes gracies), amb
l’illa de Mallorca. I ara toca posar
hotels, no senyor Bauzà? I, a més, ven en mig d’una zona classificada al Pla
Territorial com ANEI, de tal nom i importància com la platja d’Es Trenc.
Aquesta, senyors i senyores, és la darrera “genial” idea aprovada per l’actual
Govern balear el passat dia 12 d’abril.
Els
19 consellers del PP han aconseguit aprovar per majoria
absoluta la correcció del pla territorial de Mallorcaque amplia de 2 a
21 les hectàrees urbanitzables a la zona de
Son Durí, aSa
Ràpita, mentre que els 11 consellers de l'oposició
(PSIB-PSOE i PSM-IV-Exm) han votat en contra després d'un agitat debat
per legalitzar la construcció d'un macro-hotel de 1200 places amb un camp de
golf de 9 forats dins una zona ANEI!
Tot
això ha començat per culpa d’una tonteria, una errada al Pla Territorial al que
on hauria d’indicar com a 2 les hectàrees urbanitzables al municipi de Campos
al territori ANEI, en ves d’això posava 21. Aquesta a estat la “excusa perfecta”
en que s’ha fonamentat el PP per construir un macrohotel que,mira quina coincidència!, ocupa
exactament 21 Ha. Això, perdona que digui, però es més que sospitós. Ja estam
ven escarmentats pel Palma Arena, n’Urdangarin i tota aquesta tropa.
Primer
de tot, no es pot passar així com així el sòl urbanitzable
de Campos de 2 a 21 hectàrees per la via d
'esmenar un error material, això exigeix una modificació
legislativa! A més, cal destacar que cap altre partit polític ha recolzat la
iniciativa i encara així, no han pogut fer-hi res. El PP “totipotent”,
degut a la majoria absoluta, fa el que li dona la gana. Tal i com critica
Joan Font (portaveu del PSM), el PP usa una política de que les lleis s’han
d’ajuntar als seus projectes, cosa d’alló menys insostenible.
I
segon, seguidament de l’errada, es tornava a mencionar el número d’hectàrees
mencionades anteriorment, i es referia com a 2 i no a 21.Textualment, la memòria del PTM diu:
"S’ha limitat l’assignació al municipi de Campos d´una determinada
extensió de creixement (2 Ha.) per a operacions de reserva i dotacionals".
I la xifra de 2 Ha. es reprodueix després literalment tant a l´acta de l´acord
del CIM com al BOCAIB.
A
nivell ambiental vull destacar fites de treballs científics sobre els sistemes
dunars:
Elsimpactesméscomuns alssistemesdunarscostanerssón els següents:
Activitatsrecreatives(com lacirculacióde cotxesi persones,construcció d'infraestructures detransporti urbanització (Ranwell 1972, Ranwell i Boar 1986, Carter 1988).
La urbanitzaciódestrueixel sistemadunaron s'assentaiaugmentantla pressiód'ús dezonesadjacents.Aquestésun fetparticularmentimportant en les costes espanyoles,comla Mediterrània,en què elturisme de"sol iplatja"
iniciatals anys 60ha conduït al'alteració odestrucció d'unabonapart dels sistemes dunars (Sanjaume i Pardo 1991, García Mota et
al. 1998).
Calavaluar lasensibilitativulnerabilitat de leszonescostaneresdeguda afactors naturals oantròpicsi calcular lacapacitatd'un ecosistemaper retornara l'estat originaldesprés d'unapertorbació,
és un antònim d’elasticitat (Orinans 1975) o resiliència (Pimm1991).
“Volem
suposar”, que la intenció d’aprovació del projecte consisteix en afavorir tant
el turisme de Campos augmentant-lo de qualitat, com per crear nous llocs de
feina del sector terciari. En resposta a això la presidenta del GOB, Margalida
Ramis, recorda que no cal crear noves construccions per augmentar el turisme,
sinó restaurar i reconstruir zones antigues de turisme, com l’Arenal de
Llucmajor.
Calen
fer mesures per millorar l’economia en aquests temps de crisis, però no per
això hem de sacrificar ecosistemes i biodiversitat, doncs solucionem un
problema per crear-ne un de molt més gros i difícil d’arreglar. Cal deixar tot
el que coneixem i estimem igual o millor per a les següents generacions per que
ho disfrutin tant com nosaltres.
El passat dia 26 de març de 2012, sortí la noticia a la
premsa sobre la proposta establerta pel Govern Balear de que les explotacions
ramaderes tinguessin la activitat complementaria de produir energies
renovables. Encara s’està estudiant aquesta possibilitat però, pel general, ha
estat molt ben acceptada per parts dels politics. Ara cal demanar-nos: que en
pensarà la població, els organismes de caire mediambiental i els encarregats de
les explotacions?
Aquesta proposta ve impulsada per un propòsit de caràcter
energètic, que es que per l’any 2020 hi ha d’haver almenys un 20% d’energia
neta (es a dir, renovable) que sigui consumida per la població. Ja fa molts d’anys
que a nivell Europeu i a la ONU (Protocol de Kioto de 1997), es treuen noves
normes i propostes per als països per minimitzar aquest abocament massiu de
gasos contaminants a l’atmosfera produïts, sobre tot, pels combustibles
fòssils, i així alentir el problemes ambientals que, lamentablement, tant estam
familiaritzats els de la raça humana.
Perquè a les explotacions ramaderes?
La idea es que estables, vaqueries o naus agràries puguin
tenir a les seves teulades, sobre tot plaques solars fotovoltaiques degut al
gran nombre d’hores de sol diàries a les Illes, i també mini-molins eòlics, per
afavorir l’autoconsum i eliminar la dependència davant les empreses
elèctriques, i possibilitant el subministrament a la ret l’electricitat
sobrant.
A nivell econòmic, surt rentable?
Segons en indica la Llei 11/2006 al seu Annex I les
instal·lacions fotovoltaiques de 100 kW o superiors, incloses les esteses de
connexió amb la xarxa, hauran de passar una Avaluació d’Impacte Ambiental i a
Balears pel general són superiors a aquestes dades. Això vol dir que quan es
vulguin instal·lar plaques fotovoltaiques, a més dels costs de compra i d’instal·lació
(que no es poc), hi haurem d’afegir el cost de realitzar una avaluació d’impactes
ambientals. Això pot ser el major inconvenient i no les ganes per part del pagés
de posar-ho o no, degut a que a n’ aquest sector, sobre tot a va les Illes, les
explotacions són més bé petites o les terres són d’un altre propietari al les
usa, hi ha pocs doblers per realitzar inversions. No dic que no pugui sortir
rentable a llarg plaç, però sense ajudes i com van les coses amb la crisis
actual es tendeix a deixar de costat el punt de vista ambiental i sostenible.
En principi, a nivell estètic i ambiental no hi hauria de
suposar gaire problemes, ja que es trobaria a les teulades i afectaria poc als
ecosistemes. Consider que a Balears hauríem d’aprofitar molt més l’energia
solar, ja que es una energia gratis i neta de la que podem gaudir ( per exemple
a Euskadi hi ha moltíssims molins eòlics). És convenient cercar noves
alternatives d’on col·locar més plaques i investigar amb l’empaquetatge d’aquesta
energia.
Alternativa Interesant a Plaques Fotovoltaiques, per un Nin de 13 Anys
A día de hoy conocemos que hay intenciones por parte
del Govern liderado actualmente, una vez más, por el Partido Popular para
autorizar la ampliación de 12 puertos deportivosy dar rienda
suelta a la construcción de 4 nuevas instalaciones portuarias más en las Islas.
Esta iniciativa ha sido propuesta para combatir la actual crisis aumentando el
turismo náutico, que tiene gran fuerza en todas las islas, sumando así nuevos
proyectos portuarios.
Inmediatamente después de darse a conocer esta
noticia, los organismos de carácter ecologista han saltado al contraataque para
defender este gran número de zonas que serán afectadas por las obras. Entre
ellos encontramos al GOB, que según las palabras de su portavoz Jaume Adrover:
“Nos vamos a movilizar. Creo que toda la sociedad se movilizará
contra esta política del cemento del Govern. El impacto ambiental será de
dimensiones descomunales”, debido a la multitud de efectos
negativos ambientales que se causarán a largo plazo y que no tendrán solución
para ese entonces. También caben destacar los estudios realizados por
investigadores de la UIB (Universitat de les Illes Balears) y IMEDEA (Instituto
Mediterráneo de Estudios Avanzados) que determinan que estas
acciones tienen una alta probabilidad modificará las dinámicas del litoral, que
afectarán a la renovación del agua de la costa, y la arena de las playas
desaparecerá.
Estas declaraciones contradicen las del
Govern que intenta incrementar el turismo a corto plazo por lo que directamente
las deshabilita ya que, no es un modelo sostenible y nos acabará afectando en
un futuro, tanto a nivel socioeconómico como a nivel ecológico. Aun así, según
opinó la presidenta de Adane, Cristina Marí, cree que tampoco tenga su
justificación realizar las obras ni a corto plazo. Según sus palabras, no se
han realizado aun ningún estudio de la demanda del sector y, que en estos
tiempos de recesión, quedan muchos amarres libres en los puertos.
Centrándonos a nivel ecológico, y no solo a nivel
socioeconómico, se pueden percibir numerosos impactos ambientales de gran
calibre sobre los ecosistemas, tanto marinos como terrestres. Los más importantes
son:
- Primero,
los materiales usados para las obras de ampliación han
sido extraídos de otros sistemas naturales. - Segundo, modificará
la dinámica del litoral de las zonas, que afectará a la mala
renovación de las aguas, y las playas se disgregarán. - Tercero,
la calidad del agua se verá gravemente afectada en su
composición química (contaminación). - Y
cuarto, afectará a una gran multitud de hábitats (erosión) y especies
de las zonas, de interés pesquero y protegidos, entre ellos la Posidonea
oceanica que es una pieza clave y fundamental para los ecosistemas
marinos del mediterráneo.
Como opinión personal considero que
para una mejor sostenibilidad hay que considerar de gestionar lo humano en el
mismo paquete que lo natural, ya que formamos parte de un todo e intentar
buscar un punto óptimo para ambas partes porque es la única forma de
asegurarnos un futuro. Por tanto, no hay que ampliar los puertos por ahora ya
que no hay demanda, pero si la hubiese en un futuro debería hacerse junto
propuestas y alternativas para que puedan coexistir ambas situaciones.
La producción una gran cantidad de
basura en nuestros hogares y trabajos es un hecho, y también que esta se está
disparando a un ritmo desorbitado debido al exponencial crecimiento de la
población. Mucha gente piensa que el ciclo de la basura acaba al dejarla en el
contenedor, y no es así. Ésta, después de ser recogida por los camiones a
medianoche, es llevada a plantas incineradoras donde es quemada para evitar su
acumulación.
En el caso de Mallorca, cabe destacar
que más que el problema del aumento de población, es el consumo excesivo que se
produce en un lugar tan pequeño (si lo comparamos con los grandes destinos
europeos como Berlín, Londres, etc.); durante la época de temporada alta del
turismo. Como consecuencia del aumento de residuos, en marzo de 2005 se decidió por votación que se
harían obras de ampliación en la incineradora de Son Reus, en Palma. Esto iba a
provocar que se incrementarán las tasas de incineración por habitante, cosa
injusta si recordamos que gran cantidad de los residuos son generados por
visitantes que no pagan esa tasa, cosa que si ocurre en lugares como Menorca.
Aun así, vale la pena preguntarse: Está
justificada la ampliación de la incineradora?
Primero de todo, hay que decir que
para la construcción de la segunda planta incineradora, debido a la ampliación,
se realizó una Evaluación de Impactos Ambientales (AIA), como indica la ley 11/2006
del 14 de septiembre en los proyectos del anexo I Grupo 9. Entre otras partes
del proyecto, se hizo un análisis de alternativas para favorecer una mejor
adaptación de la ampliación de la incineradora con el medio.
Pero, aun cumpliendo la normativa,
podemos observar que el proyecto falla a la hora de la práctica. Según la Conselleria de Medio Ambiente, con
las obras la planta incineradora tiene la capacidad de tratar entre 600.000 y
700.000 toneladas de residuos al año. Esto da una cobertura más que suficiente
para cubrir la incineración durante el verano y, durante el invierno la nueva
capacidad es muy superior a la de la gente de producir basura, por lo que
podemos decir que la ampliación es exagerada.
Este hecho da que pensar, debido al
razonable parecido con casos como el del Palma Arena, en el posible caso de
corrupción al aumentar el tamaño de la nueva planta de forma desorbitada para
así poder sacar una gran comisión.
Actualmente, se plantea la solución
de traer residuos de la península para cumplir con las toneladas necesarias
para que la nueva planta salga rentable. En el caso de España, esta idea
propuesta no puede realizarse ya que está prohibido, y por esta razón se lucha
para abolir esta ley que lo prohibe diciendo que en países europeos más desarrollados que el nuestro
se utilizan estas medidas.
PUNTO DE VISTA DE LOS ORGANISMOS
MEDIOAMBIENTALES Y DE SALUD PÚBLICA
Organismos como GreenPeace y el GOB
critican con fuerza la ampliación de la incineradora de Son Reus diciendo que
es el principal foco de contaminación, provocando así graves efectos al medio
ambiente. Así explicó su portavoz de GreenPeace que la incineración afecta al
medio de dos formas:
1 1- Debido a la gran cantidad
de residuos peligrosos que son expulsados a la atmósfera (como las dioxinas y
los furanos), además de las grandes toneladas de dióxido de carbono que ayudan
a incrementar el calentamiento global.
2 2- Al incinerar, el resultado
son una gran cantidad de cenizas, aun más tóxicas que la basura que antes era,
y que se utilizarán para construir nuevo asfalto (contaminación indirecta).
También
caben destacar las conclusiones del informe médico ‘Incineración y Salud’
elaborado por médicos e investigadores mallorquines para demostrar la validez
técnica y sanitaria de los argumentos contra la incineración, la aplicación de
un análisis únicamente económico “Es inadecuado como herramienta para tomar
decisiones si se ignoran las consecuencias sobre el entorno y la salud.” Y
añade: “lo que hace este procedimiento con la basura es concentrar su volumen y
aumentar la peligrosidad. La incineración es un artificio medioambiental que da
la impresión de hacer desaparecer los residuos cuando, de hecho, reaparecen en
otras formas más tóxicas. Reduce el volumen de los residuos pero aumenta su
peligrosidad y comporta una acumulación de contaminantes en el suelo, el agua,
el aire, la vegetación, los animales y los seres humanos”. Estos residuos
provocan problemas respiratorios y hasta pueden llegar a producir cáncer.
POSIBLE SOLUCIÓN
Una de las propuestas más innovadora
y destacada es la que propuso para realizar en el municipio de Puigpunyent.
Esta iniciativa bautizada como “Residuo Cero” trata de crear una planta de
selección de residuos, para aumentar el número de toneladas de reciclaje, y la
realización de compostaje de los residuos orgánicos. Esta medida ya ha sido
impuesta en muchos países europeos de importancia dando excelentes resultados.
Además también se debería forzar la eliminación de productos no reciclables y
de los que tengan sustancias tóxicas. Esto podría dar lugar a poder hacer una
planta incineradora mucho más pequeña con resultados saludables para todos.
Son Bosc és una finca adjunta al Parc Natural de s’Albufera
d’Alcúdia. Aquests darrers anys hi ha hagut molta agitació ja que s’està fent
la tramitació per construir-hi un camp de golf (els interessats són: el promotor Golf Playa de Muro S.A. , i els
partits polítics Unió Mallorquina i Partit Popular).
Aquest projecte, segons la llei 11/2006 del 14 de
septembre, al seu annex I, al grup 11, de Altres Projectes, l’apartat f,
determina que Camps de golf i pitch & putt han de passar
una Avaluació d’Impacte Ambiental obligatòriament. Per aquesta raó, per a
l’aprovació del projecte s’ha hagut d’annexar la següent tramitació com indica
aquesta llei:
Article 24
La sol·licitud
d’inici
1. Sense perjudici de la fase
prèvia de consultes a què es refereix la secció anterior, el procediment
d’avaluació d’impacte ambiental dels projectes de l’annex I s’inicia mitjançant
sol·licitud del promotor cursada a través de l’òrgan substantiu a l’òrgan
ambiental.
2. La sol·licitud d’iniciació
haurà de tenir el contingut mínim que estableix l’article 70 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i
del procediment administratiu comú.
Article
25
Documentació a
annexar a la sol·licitud
La sol·licitud haurà d’anar
acompanyada de la documentació següent:
a) Còpia completa del projecte
subjecte a avaluació d’impacte ambiental.
b) Estudi d’impacte ambiental,
degudament signat.
c) Certificat de la informació
pública del projecte i de l’estudi d’impacte
ambiental, així com còpia de les
al·legacions formulades i un informe valoratiu
d’aquestes, que puguin ser
rellevants a efectes ambientals.
d) Certificació de la no
necessitat d’informació pública del projecte
segons la legislació substantiva,
si s’escau.
e) Informes emesos obrants a
l’expedient que puguin ser rellevants a
efectes ambientals.
f) Resguard acreditatiu del
pagament de la taxa corresponent.
Article 26
Esmena i millora
de la sol·licitud
1. Si la sol·licitud d’iniciació
no reuneix els requisits assenyalats a l’article
24.2 d’aquesta llei o no va
acompanyada de la documentació a què es refereix
l’article 25 d’aquesta llei, es
requerirà a l’interessat, per conducte de l’òrgan
substantiu perquè en un termini
mínim de deu dies i màxim de quinze, esmeni
la falta o aporti els documents
preceptius, amb indicació que si no ho fa, se’l tindrà
per desistit de la seva petició, prèvia
resolució dictada per l’òrgan competent.
2. Es trametrà còpia del
requeriment de l’òrgan ambiental al promotor,
perquè en tingui coneixement.
3. En el requeriment al promotor
per l’esmena de deficiències i l’aportació
de la documentació es farà constar
la suspensió del termini per resoldre i notificar
la declaració d’impacte
ambiental, pel temps que transcorri entre la notificació
del requeriment i el seu
compliment efectiu per part del destinatari o, si no
n’hi ha, pel transcurs del
termini concedit.
4. L’esmena de deficiències o
l’aportació de la documentació la farà el
promotor per conducte de l’òrgan
substantiu.
Article 27
L’estudi
d’impacte ambiental
1. L’estudi d’impacte ambiental
ha de tenir, com a mínim, el contingut
següent:
a) Una descripció general del
projecte i una relació de totes les accions
derivades de l’actuació
susceptibles de produir impactes en el medi ambient,
tant a la fase de realització,
com a la de funcionament i, si s’escau, a la de
clausura.
b) Una exposició de les principals
alternatives tècnicament viables i una
justificació de la solució
adoptada des del punt de vista ambiental.
c) Un inventari ambiental.
d) Una identificació dels
impactes sobre el medi ambient, amb un esment
especial a la salut de les
persones i, si s’escau, la fauna, la flora, el sòl, l’aire,
l’aigua, el medi marí, els
factors climàtics, el paisatge, els béns materials inclòs
el patrimoni cultural, i el risc
d’incendi forestal.
e) Una valoració dels impactes
assenyalant els indicadors o paràmetres de
comparació utilitzats.
f) Una ponderació dels impactes i
una valoració global on s’inclouran les
distintes alternatives
estudiades.
g) Les mesures protectores,
correctores o compensatòries dels impactes.
h) Un pla o programa de
vigilància ambiental.
i) Les conclusions de l’estudi
d’impacte ambiental.
j) Un document de síntesi, que
contindrà un resum de l’estudi i les conclusions
en termes fàcilment
comprensibles.
També cal destacar modificacions
establertes sobre aquesta llei, que es troben a la llei 3/2009 del 27 de maig:
Artículo 6
Modificación del apartado 1 del artículo 24 de la Ley 11/2006, de 14
de septiembre, de evaluaciones de impacto ambiental y evaluaciones
ambientales estratégicas de las Illes Balears
Se modifica el apartado 1 del artículo 24 de la Ley 11/2006, de 14 de
septiembre,
de evaluaciones de impacto ambiental y evaluaciones ambientales
estratégicas de las Illes Balears, que queda redactado de la siguiente
forma:
1. Sin perjuicio de la fase previa de consultas a que se refiere la
sección anterior, el procedimiento de evaluación de impacto ambiental de los
proyectos del anexo I se inicia mediante solicitud del promotor cursada a
través del órgano sustantivo al órgano ambiental, enviada en un plazo máximo de
quince días desde la recepción por parte de aquel de la documentación completa.
Transcurrido el plazo de seis meses desde la notificación del resultado de las
consultas previas al promotor sin que se haya presentado al órgano ambiental la
referida solicitud, este órgano podrá declarar la caducidad del procedimiento y
el archivo de las actuaciones, previa audiencia al órgano sustantivo y al
promotor por un plazo de diez días hábiles.
A més, el projecte ha hagut de
passar una tramitació com indica la mateixa llei en cas que hi hagin deficiències
al projecte:
Article 29
Informes
preceptius i convenients
1. Presentada la sol·licitud i la
totalitat de la documentació o, si s’escau, esmenades les deficiències i
aportats els documents, se sol·licitaran els informes preceptius a l’òrgan de
la mateixa o de distinta administració, així com els que s’estimin convenients
per resoldre, amb suspensió del termini per resoldre i notificar, pel temps que
transcorri entre la petició, que s’haurà de comunicar als promotors, i la
recepció de l’informe, que igualment els haurà de ser comunicada. El termini de
suspensió no podrà excedir, en cap cas, dels dos mesos.
2. Així mateix, es podran evacuar
els informes anteriors mitjançant una reunió, a la qual assistiran els distints
representants de les institucions i administracions que s’estimin convenients i
on exposaran el seu informe. Tot seguit, s’aixecarà acta del contingut
d’aquesta reunió, que es notificarà al promotor.
Per
què hi ha hagut tant de moviment en defensa d’aquesta zona?
Fins al 2003, Son Bosc formava
part del Parc Natural de s’Albufera degut al seu alt interès d’ecosistema i com
a zona de valor ambiental extraordinària per a la conservació de varies
espècies. Però a l’agost del 2003, el partit que governava en aquells moments a
les Illes Balears, que es un dels principals interessats en la creació del camp
de golf, va desprotegit la zona per posar en marxa el projecte.
Cal tenir en compte que a
n’aquesta zona es troba localitzada la major població europea d’orquídia palustre
(Orchis robusta), les majores
concentracions en las Illes Baleares per a diverses especies d’orquídies (Orchis
fragans,Ophrys apifera,Serapias
parviflora, etc), la major colònia de
Mallorca per l’abellerol (Merops apiaster) i una zona important d’alimentació del falcó de Eleonora (Falco eleonorae) entre altres molts valors, com indica un informe
publicat pel GOB.
Al 2010, és van començar les
obres per a la construcció del camp de golf, que al no tenir Avaluació d’Impactes
Ambientals quedà aturada. Durant el canvi de
Govern a les Illes Balears, molts d’organismes de caire mediambiental
contraatacaren al projecte del camp de golf pel que es va produir una batalla
legal per determinar si el lloc era o no viable per realitzar-lo. Finalment al
2011 el Govern de les Illes Balears, considerant els suggeriments del
Secretariat del Conveni de Zones Humides (Ramsar), va ampliar la Zona de
Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de s’Albufera d’Alcúdia que va annexar
al territori de Son Bosc inhabilitant-lo així per poder assolir el projecte del
Camp de Golf.
A
l’actualitat, febrer de 2012, el Partit Popular, al ser novament el partit que governa
a les Illes Balears, continua la lluita legal intentant desprotegit de nou la
zona de Son Bosc per finalment poder començar el projecte proclamant-lo
d’Interès Autonòmic. Per altra banda, part de l’oposició, juntament amb
organismes en defensa del medi ambient, cerquen el suport d’organismes Europeus
amb més poder per poder seguir defensant aquesta zona del Parc Natural.
Aquestes
són algunes pàgines d’interès relacionades amb Son Bosc
